Què és una bibliografia?
Dins del context de la presentació d’un treball acadèmic, una bibliografia és la relació de les referències bibliogràfiques dels documents dels quals s’ha extret la informació per a la seva elaboració, juntament amb els que s’han consultat.
Per què serveix?
Per
Ø Donar credibilitat al vostre treball
Ø Localitzar les fonts en les quals us heu basat
Ø Per complir amb el rigor acadèmic i científic, i amb la legislació sobre la propietat intel·lectual, que exigeix la identificació de la font de les dades, afirmacions i gràfics d’altres autors.
Quin es el procediment?
Ø S’ha de conèixer la normativa nacional i internacional en què es basen els manuals d’estil.
Ø Durant l’elaboració del treball, s’han d’anar recollint les dades que identifiquen els documents que s’utilitzen.Hi ha programes gestors de referències bibliogràfiques. La biblioteca posa a la vostra disposició l’eina Refworks (https://www.refworks.com/Refworks/)
Ø I per últim, s’ha de triar un manual d’estil o pautes de citació. Per fer aquesta tria s’ha de tenir en compte la disciplina científica en què es treballa.
Perquè cal la normalització?
Per poder identificar els elements de la citació, independentment de la llengua o dels criteris o preferències personals de l’autor de la citació.
Norma ISO
Les normes
ISO 690:1987
UNE 50-104-94
son el marc internacional i nacional que donen les pautes mínimes per a les citacions bibliogràfiques de documents impresos i publicats .
Manuals d’estil
Prenent com a referència la Norma ISO, les diferents comunitats científiques, universitats, etc., creen el seu propi manual d’estil. Alguns exemples serien:
American Psychological Association (APA)
Modern Language Association (MLA)
Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT)
Pautes per fer la bibliografia
ØLa bibliografia ha d’anar al final del treball, després dels annexos i abans dels índexs.
ØLa llista s’ordena alfabèticament pel primer element de la referència (generalment el cognom de l'autor o títol).
ØUna entrada amb un autor s’ordena abans que una amb més d’un que comenci pel mateix autor.
ØTota la informació que no consti de manera explícita al document i que sigui significativa per a la seva identificació, s'ha d'indicar entre claudàtors [ ]
ØLes dades que s'obtenen del document mateix van en la llengua del document.
Les cites
ØUna cita és una forma abreujada de referència inserida en el text.
ØServeix per identificar la publicació de la qual s’ha extret la idea, el text, o el tema i per a especificar la seva localització exacta en la publicació font.
ØSi s’utilitzen les cites conjuntament amb una llista de referències bibliogràfiques, la cita haurà de tenir les dades suficients per establir la correspondència de forma clara.
Tipus de correspondències entre cites i bibliografia
1. Mètode de referències numèriques
ØEls nombres s’intercalen en el text, com a superíndexs o amb claudàtors i es refereixen als documents en el mateix ordre que es citen.
ØLes cites successives del mateix document reben el mateix nombre que la primera.
ØSi es citen parts concretes del document , es poden indicar les pàgines després del nombre.
ØLes referències es presenten en una llista ordenada numèricament.
Exemples
Text i cites
El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en ciencia [24]. Stieg [13 p. 556] hace bnotar su ausencia entre los historiadores. Puede ser, como señala Burchard [8].
Referències
8. BURCHARD, J. E. How humanists use a librari. A Intrex: report of a planning conference on information transfer ecperiments, Sept.3, 1965. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1965, p. 219.
13. STIEG, MF. The information needs of historians.College and Research Libreries, Nov. 1981, vol. 42, n. 6, p. 549-560.
24. CRANE, D. Invisible colleges. Chicago: Univ. of Chicago Press, 1972.
2. Mètode de notes seqüencials
ØEls nombres s’intercalen en el text, com a superíndexs o amb claudàtors
ØS’utilitza un nombre per cada nota.
ØLa nota pot citar més d’un document.
ØSi el document es cita més d’una vegada, se li assignen nombres diferents.
ØSi una nota es refereix al document citat anteriorment es pot citar novament el document, o bé es dona el nombre de la nota anterior, amb la indicació de les pàgines.
Exemples
Text
El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en ciencia 32.
Stieg 33 hace notar su ausencia entre los historiadores. Puede ser, como señala Burchard 34
Cites
32. CRANE, D. Invisible colleges
33. STIEG, M. F. The information needs of histoirans, p. 556
34. BURCHARD, J. E. , How humanists use a library, p. 219
Referències
BURCHARD, J. E. How humanists use a librari. A Intrex: report of a planning conference on information transfer ecperiments, Sept.3, 1965. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1965, p. 219.
STIEG, MF. The information needs of historians.College and Research Libreries, Nov. 1981, vol. 42, n. 6, p. 549-560.
CRANE, D. Invisible colleges. Chicago: Univ. of Chicago Press, 1972.
En el cas de la primera cita referida a un document (i preferentment la primera cita de cada capítol), ha de contenir els elements mínims necessaris per ser identificada a la bibliografia: nom de l’autor (s), títol (s) i les pàgines. Només s’inclouran més elements si aquests no son suficients per identificar entre diverses entrades (edició, any de publicació, et.)
Exemple
NATHANIEL, B. Shurtleff. Record of the governor and the company of the Massachusets Bay in New England (1628-86). Cambridge: Cambridge University Press, 1995, p. 129 (citat a partir d’ara com a Mass. Records)
En el cas de segona cita o cites successives es poden abreujar amb el cognom de l’autor i una forma abreujada del títol a més del nombre de pàgines, o bé de la forma que s’hagi establert en una primera cita o en una llista d’abreviatures.
Exemple
ØSUTTON, The analysis of gree verse form, p. 246
ØMass Records, p. 128
Si les cites estan numerades de forma seqüencial segons l’ordre d’aparició en el text, la segona i les següents es poden indicar amb el cognom de l’autor i el nombre de la referència de la primera menció, a més del nombre de les pàgines.
Exemple
Text
El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en ciencia 32.
Stieg 33 p. 556 hace notar su ausencia entre los historiadores. Puede ser, como señala Burchard 34 ... Más adelante, ha indicado Stieg 35...
Cites
32. CRANE, D. Invisible colleges. Chicago: Univ. of Chicago Press, 1972.
33. STIEG, MF. The information needs of historians.College and Research Libreries, Nov. 1981, vol. 42, n. 6, p. 549-560.
34. BURCHARD, J. E. How humanists use a librari. A Intrex: report of a planning conference on information transfer ecperiments, Sept.3, 1965. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1965, p. 219.
35. STIEG, ref. 33, p. 556
3. Mètode del primer element i data
ØAl text s’indica el primer element i l’any de publicació de l’element citat (o només la data, i l’element forma part del text)
ØTambé es pot afegir el número de les pàgines després de l’any i dins el parèntesi.
ØSi dos o més documents tenen el mateix primer element i any, es distingeixen amb lletres minúscules a continuació d’aquest i dins el parèntesi
ØLes referències dels documents es relacionen en una llista per ordre alfabètic dels primers elements,i a continuació els anys de publicació i les lletres, si s’escau.
Exemple
Text
El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en ciencia (Crane, 1972) . Stieg (1981, p 556)hace notar su ausencia entre los historiadores. Puede ser, como señala Burchard (1965, p. 219)...
Referències
BURCHARD, J. E. 1965 How humanists use a librari. A Intrex: report of a planning conference on information transfer ecperiments, Sept.3, 1965. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1965
CRANE, D. 1972. Invisible colleges. Chicago: Univ. of Chicago Press
STIEG, MF.1981. The information needs of historians.College and Research Libreries, Nov. 1981, vol. 42, n. 6, p. 549-560.
Pels documents amb més de dos autors, es pot abreujar la cita indicant només el cognom del primer autor seguit de “et al.”,sempre i quan no pugui haver-hi confusió entre la cita i la referència.
Si la llista de referències conté més d’un document del mateix autor i el mateix any, s’afegeix una lletra després de l’any a la cita i a la llista.
Exemple
[Pasteur 1984ª]
La biblioteca us ajuda
No hay comentarios:
Publicar un comentario